Aquest document garanteix el compliment en els habitatges dels nivells mínims d’habitabilitat, d’acord amb el que s’estableix al Decret 141 /2012.

La cèdula d’habitabilitat és atorgada per la Generalitat de Catalunya basant-se en el certificat d’habitabilitat emès per un arquitecte o arquitecte tècnic i visat pel corresponent col·legi professional.

Quan s’efectua una compravenda d’un habitatge, el notari l’exigeix per poder fer l’escriptura de compravenda. Quan es lloga un habitatge, en el contracte de lloguer hi ha de constar el número de cèdula d’habitabilitat.

Per donar d’alta els subministraments d’aigua, electricitat i gas en un habitatge, ja que les empreses subministradores ho sol·liciten.

Actualment, la cèdula té una validesa de 15 anys. Una vegada transcorregut aquest termini cal tornar-la a tramitar.

Tot i això, hi ha cèdules atorgades per la generalitat amb una validesa de 10 anys, ja que van ser expedides amb anterioritat a la nova normativa.

Un tècnic ha de revisar l’habitatge, sí aquesta revisió és satisfactòria, emet el Certificat d’habitabilitat visat pel col·legi professional.

Aquest certificat té també un apartat de sol·licitud en el mateix imprès, i és el document necessari per poder fer el tràmit al Departament d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya situat al Carrer d’Aragó 244 – 248 de Barcelona.

Juntament amb el pagament de la corresponent taxa pel tràmit.

A partir d’ara per inscriure un habitatge d’obra nova se’ns exigirà un certificat d’eficiència energètica.

Aquest certificat ens classificarà l’habitatge segons la seva eficiència sent la clase A la més eficient i la G la menys eficient.

(Article 20 del text refós de la Llei de Sòl, aprovat pel Reial Decret 2/2008 de 20 de juny).

Els paràmetres que es tenen en compte per determinar l’eficiència de l’habitatge són els següents:

• Capacitat d’aïllament dels tancament tant fixes com practicables. Condicionat pels materials aïllants utilitzats en l’obra i el tipus de tancaments instal·lats en l’habitatge.
• Rendiment de l’equip de calefacció i la seva eficiència i el tipus de combustible que utilitza.
• Rendiment de l’equip de refrigeració i la seva eficiència.
• Rendiment de l’equip generador d’aigua calenta sanitària i la seva eficiè Contribució solar en la producció d’aigua calenta.

Un arquitecte tècnic ens pot fer aquest estudi de l’eficiència energètica, i ens pot orientar sobre els aspectes a millorar.

El passat 23 de novembre el Govern va aprovar el Decret 187/2010 de les Inspeccions Tècniques dels Edificis, una revisió obligatòria que hauran de passar tots els edificis d’habitatges plurifamiliars segons la seva antiguitat. Veure taula adjunta:

• Anteriors a 1930 fins al 31 de desembre de 2012
• Entre 1931 i 1950 fins al 31 de desembre de 2013
• Entre 1951 i 1960 fins al 31 de desembre de 2014
• Entre 1961 i 1970 fins al 31 de desembre de 2015
• A partir de 1971 fins al 31 de desembre de l’any en què l’edifici assoleixi els 45 anys d’antiguitat.

L’informe de la inspecció tècnica d’edificis d’habitatges ha de detallar les deficiències detectades en els diversos elements constructius de l’edifici, la gravetat i la generalització d’aquestes i ha de qualificar l’estat general de l’edifici de la forma següent:

És el document emès per l’administració competent sobre la base de l’informe tècnic presentat i de les comprovacions que l’Administració pugui realitzar, en virtut del qual es qualifica la idoneïtat de l’edifici per ser habitable. El termini per notificar la resolució administrativa és de dos mesos des de l’entrada de la sol·licitud.

• Qualificació molt greu: No apte
• Amb deficiències greus: No apte (cal fer les obres assenyalades en l’ITE)
• Amb deficiències lleus: Apte (cal efectuar treballs de manteniment)
• Sense deficiències: Apte

Certificat d’aptitud APTE: amb la qualificació d’apte té una vigència de deu anys. Transcorregut aquest termini, cal renovar-lo.

Certificat d’aptitud NO APTE: amb la qualificació de no apte cal executar les obres assenyalades en l’ITE. S’haurà de presentar per obtenir el Certificat d’aptitud un certificat del tècnic que hagi dirigit les obres d’esmena i que acrediti llur correcta realització i finalització.

Cal destacar que en les transmissions d’habitatges, les persones transmitents han de lliurar a les persones adquirents, en el cas que l’edifici hagi estat obligat a passar la inspecció tècnica, còpia degudament autentificada del certificat d’aptitud.

El cost econòmic derivat de la inspecció tècnica obligatòria és a càrrec dels propietaris/àries de l’immoble o comunitats de propietaris.

Un tècnic ha de revisar l’habitatge, sí aquesta revisió és satisfactòria, emet el Certificat d’habitabilitat visat pel col·legi professional.

Aquest certificat té també un apartat de sol·licitud en el mateix imprès, i és el document necessari per poder fer el tràmit al Departament d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya situat al Carrer d’Aragó 244 – 248 de Barcelona.

Juntament amb el pagament de la corresponent taxa pel tràmit.

El passat 23 de novembre el Govern va aprovar el Decret 187/2010 de les Inspeccions Tècniques dels Edificis, una revisió obligatòria que hauran de passar tots els edificis d’habitatges plurifamiliars segons la seva antiguitat. Veure taula adjunta:

• Anteriors a 1930 fins al 31 de desembre de 2012
• Entre 1931 i 1950 fins al 31 de desembre de 2013
• Entre 1951 i 1960 fins al 31 de desembre de 2014
• Entre 1961 i 1970 fins al 31 de desembre de 2015
• A partir de 1971 fins al 31 de desembre de l’any en què l’edifici assoleixi els 45 anys d’antiguitat.

L’informe de la inspecció tècnica d’edificis d’habitatges ha de detallar les deficiències detectades en els diversos elements constructius de l’edifici, la gravetat i la generalització d’aquestes i ha de qualificar l’estat general de l’edifici de la forma següent:

És el document emès per l’administració competent sobre la base de l’informe tècnic presentat i de les comprovacions que l’Administració pugui realitzar, en virtut del qual es qualifica la idoneïtat de l’edifici per ser habitable. El termini per notificar la resolució administrativa és de dos mesos des de l’entrada de la sol·licitud.

• Qualificació molt greu: No apte
• Amb deficiències greus: No apte (cal fer les obres assenyalades en l’ITE)
• Amb deficiències lleus: Apte (cal efectuar treballs de manteniment)
• Sense deficiències: Apte

Certificat d’aptitud APTE: amb la qualificació d’apte té una vigència de deu anys. Transcorregut aquest termini, cal renovar-lo.

Certificat d’aptitud NO APTE: amb la qualificació de no apte cal executar les obres assenyalades en l’ITE. S’haurà de presentar per obtenir el Certificat d’aptitud un certificat del tècnic que hagi dirigit les obres d’esmena i que acrediti llur correcta realització i finalització.

Cal destacar que en les transmissions d’habitatges, les persones transmitents han de lliurar a les persones adquirents, en el cas que l’edifici hagi estat obligat a passar la inspecció tècnica, còpia degudament autentificada del certificat d’aptitud.

El cost econòmic derivat de la inspecció tècnica obligatòria és a càrrec dels propietaris/àries de l’immoble o comunitats de propietaris.

Un tècnic ha de revisar l’habitatge, sí aquesta revisió és satisfactòria, emet el Certificat d’habitabilitat visat pel col·legi professional.

Aquest certificat té també un apartat de sol·licitud en el mateix imprès, i és el document necessari per poder fer el tràmit al Departament d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya situat al Carrer d’Aragó 244 – 248 de Barcelona.

Juntament amb el pagament de la corresponent taxa pel tràmit.

Document que dona l’opinió sobre el valor d’un immoble en concret, amb data actual o data anterior a l’actual, basant-se en un estudi – valoració d’aquest immoble.

• Orientació en compravendes d’immobles.
• Separacions de béns en divorcis.
• Herències.
• Valoració d’actius immobiliaris.
• Procediments judicials.

S’emet per escrit l’opinió del tècnic sobre un fet exposat pel client i es justifica d’acord amb un informe tècnic.

Li validarem les superfícies escripturals i cadastrals actuals, en el cas de ser incorrectes, li faríem un certificat i un plànol per poder modificar-les.

La declaració d’obra és un procediment administratiu en l’àmbit de la construcció que implica informar les autoritats competents sobre l’inici, el desenvolupament i la finalització d’una obra de construcció. Aquest procés pot variar segons la jurisdicció i les normatives locals. En termes generals, implica presentar documents que descriguin els detalls del projecte, com ara plànols, especificacions tècniques i altres detalls rellevants.

La declaració dobra és important perquè permet a les autoritats verificar que la construcció compleix els reglaments locals de construcció, zonificació i seguretat. A més, facilita la supervisió i la planificació urbana adequada.

Coordenades GML (Geography Markup Language): Les coordenades GML es refereixen a dades geoespacials representades a Geography Markup Language, que és un estàndard XML (Extensible Markup Language) utilitzat per codificar informació geogràfica. GML proporciona una estructura estàndard per descriure i representar dades geoespacials, com ara coordenades, geometria d’objectes i relacions espacials.

La segregació de parcel·les és un procés legal que implica la divisió d’una parcel·la de terreny en dues o més parts independents. Aquest procediment pot estar subjecte a regulacions i normatives específiques que varien segons la jurisdicció local. Aquí hi ha alguns aspectes clau relacionats amb la segregació de parcel·les:

1. Divisió de Terreny: La segregació de parcel·les implica prendre una parcel·la de terra existent i dividir-la en parcel·les més petites. Aquestes noves parcel·les resultants són tractades com a unitats independents.
2. Aspectes Legals i Regulatoris: A molts llocs, la segregació de parcel·les està subjecta a lleis i regulacions locals que estableixen certs requisits i procediments que cal seguir. Aquestes regulacions sovint busquen garantir que la divisió de terres es realitzi de manera planificada i que es compleixin certs estàndards en termes de mida mínima de parcel·la, accés a la carretera, serveis públics, entre d’altres.

Propietat Horitzontal: La propietat horitzontal és un règim legal que permet la divisió d’un edifici o terreny en unitats separades, cadascuna de les quals és propietat exclusiva d’un propietari individual. Cada propietari té drets de propietat sobre la seva unitat i alhora comparteix la propietat d’àrees comunes amb altres propietaris.

Unitats Privatives i Àrees Comunes: A la divisió horitzontal, les unitats independents s’anomenen “unitats privatives” i generalment inclouen els espais habitables o comercials individuals. Les àrees comunes són parts de l’edifici o terreny que són compartides per tots els propietaris, com passadissos, escales, àrees verdes, estacionaments, etc.

Escriptura de Divisió Horitzontal: La divisió horitzontal s’estableix a través d’un document legal anomenat “escriptura de divisió horitzontal”, que defineix els límits i les característiques de cada unitat privativa, així com els drets i les responsabilitats de els propietaris respecte a les àrees comunes.

Reglamentació legal: A molts països, la divisió horitzontal està subjecta a regulacions específiques i ha de complir certs requisits legals. Aquestes regulacions busquen garantir la claredat en la propietat, ladministració adequada i la protecció dels drets dels propietaris.

Administració de la propietat: L’administració d’una propietat amb divisió horitzontal sovint es fa a través d’una associació de propietaris, que s’encarrega de la gestió de les àrees comunes, la recaptació de fons per al manteniment i altres responsabilitats compartides.